Produir menys petjada ecològica és possible. De fet, cada cop és menys opció i més deure: és l’única sortida que ens queda per aturar l’escalfament global i el deteriorament del medi ambient.
La piràmide de gestió de residus està encapçalada per la prevenció perquè el millor residu és el que no es genera. Es tracta d’evitar els residus des del moment del disseny i la fabricació, però també a l’hora d’allargar la vida útil dels productes mitjançant la reparació o la segona mà. El model d’economia lineal de produir-usar-llençar és insostenible perquè suposamalbaratar recursos naturals i matèries primeres del planeta, que poden acabar per esgotar-se.
Redreçar aquesta situació requereix un canvi de mentalitat i una trancisió real cap al model d’economia circular, a través del qual es poden recuperar i tornar a fer servir matèries primeres i evitar l’extracció de nous recursos. Adquirir nous hàbits i passar a l’acció només arribaran amb la comprensió de la ciutadania i l’educació ambiental.
Estalvi econòmic i protecció del medi ambient
La prevenció de residus és optar per accions i adquisicions que generin menys restes que s’hagin de dipositar al contenidor. Quan reomplim i bevem aigua d’un recipient reutilitzable, ens estalviem la compra i gestió de moltíssimes ampolles de plàstic; si fem servir una funda porta entrepans, ja no hem de gastar paper d’alumini cada vegada que prenem l’esmorzar a la feina; si comprem articles de segona mà, no s’hauran de fabricar de nous; si adquirim productes que caducan aviat, evitem que aliments bon s’hagin de llençar. Aquestes accions, a més, a curt o llarg termini, també suposen un estalvi econòmic important.
I separar el que queda
Actuar de forma conscient amb el medi ambient reporta canvis visibles; per exemple, en el volum dels residus que es generen a les llars. Un dels hàbits que ja no és possible no executar és la separació de les diferents fraccions, a la qual de vegades s’hi fa referència (erròniament) com a reciclar.
Les fraccions de recollida selectiva obligatòria actualment són cinc: orgànica, paper-cartró, envasos lleugers, vidre i resta. La gestió dels residus municipals és dels ajuntaments o ens supramunicipals que s’encarreguen d’aquestes tasques, com la MANCOMUNITAT fa al Camp de Tarragona. La majoria de poblacions també disposen de recollida de residus tèxtils, oli de cuina i usat i altres residus especials, en forma de contenidors a la via pública o de deixalleries mòbils o fixes. La recollida d’aquestes fraccions fins ara ha estat voluntària però, ens pocs mesos, serà obligatòria.
Des de la Unió Europea s’han establert una sèrie d’objectius de reciclatge per a la propera dècada. La següent cronologia indica a quins percentatges de materials recuperats han d’arribar els estats membres. Per tant, si l’any 2025 s’ha de poder reciclar i reaprofitar un 55% dels residus que es poden recilar, significa que el percentatge de recollida selectiva ha de ser superior.
