Existeixen alternatives al plàstic que causen menys impacte ambiental. Materials que presenten qualitats semblants —el plàstic és durador, versàtil, té grans aplicacions per a usos sanitaris o científics, etc.— i que, al mateix temps, són més fàcils de recuperar i gestionar. De fet, constantment apareixen materials i productes molt més sostenibles que els que hem estat fent servir i que seran encara millors en un futur, i això és fantàstic. Però no hem de perdre de vista que, més necessari que canviar el plàstic per altres materials és canviar de mentalitat: la base i pilar fonamentals els trobem en l’economia circular. Aquest model de producció i consum es basa a allargar la vida dels materials i dels productes i aprofitar-los. Tot el contrari del que significaria desfer-se de productes que ja es tenen i que encara funcionen i substituir-los per una versió més eco.
És més sostenible un raspall de dents de bambú que un de plàstic? Si es necessita un raspall de dents nou, potser sí. Però si ja se’n té a casa, nou per estrenar, el que és més sostenible és fer servir el que ja ha estat fabricat, distribuït i adquirit. O aprofitar la carmanyola de plàstic mentre es pugui i, arribat el moment, decidir si potser és millor triar-ne una de vidre. L’etapa més important de la jerarquia de la gestió de residus és la prevenció, i això inclou procurar no adquirir coses que no necessitem.
En el cas dels aparells elèctrics, electrodomèstics, automòbils, etc., és cert que la tecnologia avança i va guanyant en eficiència. Però fins que la nevera o bé el cotxe no presentin problemes greus o siguin impossibles de reparar, l’equilibri entre l’estalvi econòmic i de petjada ambiental segurament farà que continuï sent més sostenible l’aparell “vell”.
Reduir la generació de residus innecessaris és una de les principals accions al nostre abast per marcar la diferència, però facilitar que es gestionin correctament els residus que es generen és igual d’important. Els residus elèctrics i electrònics, per simples que semblin, contenen una gran quantitat de metalls i altres elements que es poden recuperar materialment, fet que evita haver d’extreure’n de nous de la natura. Els comerços d’aquest tipus de producte s’han de fer càrrec de gestionar-los quan se n’adquireix un de nou o es pot recórrer als serveis de recollida que ofereixen els ens locals.
