Aquesta setmana se celebren dues dates mediambientals que tenen gran relació entre si: el 31 d’octubre és el Dia mundial de les ciutats i l’endemà, primer de novembre, es dedica a l’Ecologia. Justament, aquest darrer es va establir per recordar la importància de conèixer i valorar el vincle que existeix entre els éssers vius i el mitjà que habiten. En el cas de l’espècie humana, al voltant d’un 55% de la població habita en una ciutat i s’estima que aquesta xifra va en augment. És essencial que es planifiqui el creixement urbà amb la mirada posada en l’ecologia i la sostenibilitat.
Aquest ecosistema urbà centra un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030. El compromís per construir Ciutats i comunitats sostenibles (ODS 11), aborda diverses metes per reduir l’impacte negatiu que de vegades té l’acció humana en el medi ambient, però també en el patrimoni, la seguretat i les persones en general. La voluntat és d’aconseguir un planeta més sa, inclusiu i solidari i comença per les comunitats locals.
La renaturalització dels espais
Està demostrat que la presència d’arbres i zones verdes als municipis aporta beneficis a molts nivells. Oxigenen l’entorn; rebaixa la temperatura perquè contraresta la calor que retenen l’asfalt i el ciment; esmorteix el soroll de la ciutat; ofereix zones d’esbarjo i relaxació; embelleix els carrers; dona recer a fauna i a flora, etc.
Els espais verds permeten una connexió entre la ciutat i la natura. Això aporta beneficis per la salut física i mental, i també afavoreix entendre com funciona la biosfera i què podem fer per protegir-la. Estimar la natura és la base de la consciència ambiental.
