Fa unes setmanes, el youtuber Ibai Llanos publicava un reportatge que havia gravat acompanyant un equip de recollida de residus del Maresme, durant tota una jornada de feina. Descobria, amb sorpresa genuïna, el desconeixement que gran part de la població té sobre els residus municipals i una alarmant deixadesa a l’hora de disposar-los als contenidors. Posterioment, el divulgador ambiental Javier Clemente (Todos somos reciclaje) ha publicat una rèplica que completa el vídeo amb aportacions, detalls i anècdotes.
Altaveus com els de Llanos i Clemente són molt importants per arribar a una població àmplia i disposada a escoltar. Explicar i posar en valor els residus i la feina de qui els gestiona és ajudar a comprendre que cal generar menys residus i separar-los correctament.
Què té a veure l’Ibai Llanos amb el preu de la recollida de residus? Les reaccions del youtuber durant la gravació demostren que només cal descobrir una mica com funciona el món dels residus per comprendre moltes coses. La gestió dels residus és un servei ampli i complex, que funciona cada dia i que va més molt enllà dels contenidors que trobem al carrer.
Què paga la ciutadania, pel servei de residus?
L’Agència de Residus de Catalunya ha posat en marxa una campanya per explicar què són les taxes de recollida de residus que la ciutadania paguem a les administracions. Import, que en alguns casos, s’ha vist incrementat enguany a conseqüència de l’entrada en vigor d’una normativa europea.
La taxa dels residus és un tribut destinat a finançar la prestació del servei de gestió dels residus municipals, que n’inclou les operacions de recollida, transport i tractament. La competència de gestionar els residus municipals sempre ha estat competència dels ajuntaments —de vegades, delegada a entitats supramunicipal—; la diferència és que ara s’exigeix una taxa diferenciada, específica i no deficitària que en financi la totalitat de la gestió. Per tant, als municipis on l’import d’aquesta taxa era menor al cost del servei, aquest any s’ha hagut d’augmentar.
Com qualsevol servei, una bona gestió dels residus té un cost econòmic —i com qualsevol acció, un impacte ambiental—. Però fer una gestió incorrecta, té un impacte molt més gran. Si la taxa de residus ha de cobrir les despeses de la gestió, vol que si s’aconsegueix reduir els costos no caldrà recaptar tant. D’aquesta manera, l’objectiu és que s’implantin taxes variables o per comportament, amb bonificacions per bona gestió i, sobretot, penalitzacions quan es faci de forma incorrecta.
Altres documents de la campanya «Que s’emportin la teva brossa no té preu, però sí un cost»:
