És clar que els residus s’han de disposar en algun lloc i la paperera és un recurs pràctic. El problema és que normalment no s’hi llença només paper, sinó tota mena de deixalles que acaben barrejant-se i dificulten que els materials es puguin reciclar.
La foto que acompanya aquest article representa el malbaratament de recursos en tota la seva esplendor. Tot i que hi ha diverses coses que es podrien haver separat selectivament —com la caixeta de tabac, feta de plàstics i paper— l’objecte més fora de lloc en aquesta paperera és la paella. Fer mal ús d’un article que pot durar una llarga temporada i rebutjar-lo de qualsevol manera representen tot el contrari del que predica el model d’economia circular.
Viure sense papereres
Hi ha molts espais on el nombre de papereres és excessiu. Edificis d’ús públic, centres educatius, esportius o en llocs de feina. Cal tenir, per exemple en unes oficines, una paperera a cada escriptori? Pel fet de tenir un cubell d’escombraries tan a prop, massa vegades acaben els papers que es rebutgen tacats del cafè que quedava al gotet de plàstic i barrejats amb la pell del plàtan de l’esmorzar, els bolígrafs gastats i els mocadors de paper. I tot, és clar, acaba anant al contenidor gris, malbaratant molts recursos que es podrien haver valoritzat. Que hi hagi moltes papereres genera residus innecessaris com les mateixes bosses, que moltes vegades es canvien encara que no estiguin ni de lluny plenes.
Una forma de prevenir residus i fomentar la recollida selectiva és agrupar els cubells de separació de residus en un lloc estratègic. La lògica diu que, si t’has de moure igual, no costarà tant posat cada deixalla al lloc corresponent, oi?
El Japó és un dels països on no hi ha pràcticament papereres ni contenidors a la via pública i, malgrat això, els carrers estan ben nets. Es tracta d’una mesura de seguretat: l’any 1995, es va produir al Metro de Tòquio un atemptat amb gas sarín que havia estat amagat a les papereres, i les autoritats van decidir retirar tot tipus de contenidors de les zones més transitades. Al nostre país, aquesta mesura antiterrorista de vegades la trobem amb cert perímetre de seguretat sense papereres al voltant dels edificis públics.
Les lleis —i multes— i l’educació ambiental fan que els residus no acabin abandonats. Al final, tot és una qüestió de consciència ecosocial.
