L’obsolescència programada i els residus

  • Dimarts, 18 Juny 2024

Als anys 30 del segle XX, als Estats Units es va presentar el nylon, una fibra molt resistent. Aquest material va permetre que l’any 1940, l’empresa DuPont posés al mercat, per primera vegada, unes mitges quasi indestructibles. Va ser un èxit total fins que la companyia va adonar-se que si les mitges no es trencaven, no calia comprar-ne de noves… així que els esforços van enfocar-se a fer articles menys resistents, que es fessin malbé en un període curt de temps. Programar l’obsolescència.

Durant dècades, l’obsolescència programada ha estat una pràctica habitual: moltes empreses dissenyen i fabriquen productes de baixa qualitat, perquè s’hagin de substituir ràpidament. Per exemple, els dispositius electrònics, que sovint es tornen lents o deixen d’actualitzar-se.

Ara, però, la Unió Europea té posat el focus mediambiental en la prevenció de residus i l’impuls de l’economia circular. A escala normativa, un dels canvis que està posant en marxa és el Dret a la reparació, per promoure l’ecodisseny dels productes, fent-los fàcils d’arreglar i garantint l’accés a les peces de recanvi.

> Nota del Parlament Europeu: “Dret a reparar: reparacions més fàcils i atractives per als consumidors” (23.04.2024)