Escalfament global i canvi climàtic sovint es fan servir com a sinònims i no és exactament així. El primer terme fa referència a l’increment generalitzat de la temperatura de la superfície de la Terra a causa de l’acció humana. Per exemple, per l’ús desproporcionat de combustibles fòssils, que han disparat l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, o la desforestació. Els riscos de l’escalfament global són més greus com més alta sigui la temperatura, ja que la superació del marge de la irreversibilitat pot suposar la pèrdua definitiva d’ecosistemes sencers. El llindar límit màxim s’ha situat als 1,5°, a la qual s’està a punt d’arribar.
Pel que fa al canvi climàtic, és més ampli i inclou l’escalfament global i els efectes sobre el clima, com els fenòmens meteorològics extrems.
El 24 d’octubre se celebra el Dia Internacional Contra el Canvi Climàtic. Es tracta d’una jornada per conscienciar sobre els efectes que l’acció humana està fent en els comportaments de la natura i que repercuteixen directament en la salut del planeta i la dels éssers que l’habiten. La pèrdua de la biosfera i l’augment de malalties són un fet i no és quelcom que es pugui solucionar en un sol dia, sinó que prendre mesures urgents i de gran envergadura per revertir els efectes produïts en les darreres dècades. Per això, repartides durant l’any hi ha altres dates que ens conviden a reflexionar sobre l’impacte que les persones i les nostres accions tenim en el medi ambient. En aquest enllaç hi podeu consultar un exemple de calendari ambiental.
Calen canvis grans i petits
L’any 2019, l’ONU va declarar l’emergència climàtica: un toc d’atenció, a escala global, per començar a actuar de forma urgent. Per la seva banda, la Unió Europea, a principis de l’any 2020, va aprovar el Pacte Verd Europeu, que és un conjunt d’iniciatives polítiques per assolir la neutralitat climàtica —o l’equilibri de zero emissions— de cara a l’any 2050. O sigui, es tracta que el màxim d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) que es produeixin siguin les que la natura pot absorbir. Cal la implicació dels estats membres i del conjunt de la ciutadania.
Entre les metes climàtiques que s’hi estableixen, hi ha el canvi cap a energies renovables i la reducció d’un 55% l’emissió de GEH. Reduir la nostra petjada ambiental en les accions diàries com el consum, la mobilitat, la higiene, etc., al mateix temps que difondre la consciència ambiental, pot marcar una diferència.
A escala industrial, una de les metes és arribar a capturar i retirar de l’atmosfera grans quantitats de CO₂. Descarbonitzar quasi dos-cents anys d’emissions és una tasca complicada, però urgent. Canviar els sistemes de producció energètica i de béns de consum, a través de la transició cap a un model d’economia circular.
