El dia de la sobrecapacitat del planeta és una advertència; un toc d’atenció de què gastem recursos naturals molt per sobre de les possibilitats que la Terra té per regenerar-los. Cada any es fa un càlcul de quants planetes Terra necessitaria cada país del món per satisfer el seu ritme de consum i se’n fa una mitjana.
El dia de la sobrecapacitat d’un país marca la data en què el Dia de l’excés de producció de la Terra cauria si tota la humanitat consumís al mateix nivell que la gent d’aquest país. Enguany, s’ha calculat que a escala global hem consumit tots els recursos el dia 24 de juliol. O sigui, en no gaire més de mig any. Però en l’àmbit estatal, la data va recaure en el 23 de maig. I un gran nombre de països, no passaren del primer trimestre.
El dia de sobrecapacitat de la Terra, també conegut com la data en què entrem en deute ecològic (i Earth Overshoot Day, en anglès), s’ha anat avançant vertiginosament al llarg dels anys:
I què fem? Economia circular
Acabar amb el malbaratament de matèries primeres. Reduir el consum de recursos, reutilitzar-les, recuperar-les materialment i no rebutjar-les fins que no han tingut mil usos!
L’economia circular és un model de producció i consum que busca allargar la vida dels recursos que ja s’han extret. A través de la prevenció de residus (a través de l’ecodisseny, de la proximitat, d’evitar embalatges innecessaris, del consum responsable); de la reutilització (la donació, la reparació, buscar nous usos) i de la recuperació material o reciclatge, podem reduir l’impacte ambiental i el malbaratament de matèries primeres.
El contrari de l’economia circular és el model lineal, que segueix la dinàmica d’usar i llençar, prioritzant articles d’una durada molt curta i que sovint fa servir materials de menys qualitat i difícils de reciclar.
