Des de l’any 1979, a proposta de la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i la Alimentació) el 16 d’octubre celebrem el Dia mundial de l’alimentació. És una jornada per parar atenció a la gran importància dels aliments des de molts àmbits: la nutrició, la salut, la sostenibilitat, l’impacte ambiental, el social, etc. Però, malgrat la rellevància, hi ha una sèrie de factors en la cadena de gestió dels aliments que fan se n’acabin rebutjant grans quantitats que es podrien haver aprofitat.
El tema central d’enguany és al voltant de la lluita contra la inseguretat alimentària del món: el dret a l’alimentació per a una vida i un futur millors. És a dir, cada persona, des de la seva posició i possibilitats, ha de procurar vetllar perquè existeixin aliments adequats, segurs, disponibles i accessibles; això va des de la presa de decisions individuals conscients davant la prestatgeria de la botiga com fins a la promoció i legislació de sistemes agroalimentaris sostenibles.
Objectiu: zero fam
Per la seva importància, l’alimentació és ben present en diverses de les metes de l’Agenda 2030. És el punt central de l’Objectiu 2, posar fi a la fam, però està relacionat amb altres Objectius de desenvolupament sostenible, com la fi de la pobresa (ODS 1), la salut i el benestar (ODS 3) o el consum responsable (ODS 12).
Dades del 2022 registraven que aproximadament 735 milions de persones (o el 9,2% de la població mundial) es trobaven en estat de fam crònica, un augment vertiginós en comparació del 2019. Dades que subratllen una situació molt greu i que sembla que es continua intensificant.
El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació publica periòdicament informes sobre el malbaratament alimentari a l’Estat. En el darrer document, amb dades del 2023, es recullen estadístiques com que l’any passat es van malbaratar 1.214,76 milions de quilograms (+1,1% més que l’anterior); o que el percentatge més gran d’aliments que es rebutgen no s’han arribat a utilitzar (més del 75%), respecte a les sobres que finalment no es consumeixen i es llencen (menys del 25%).
El malbaratament alimentari és un problema greu, tant en l’àmbit ambiental com ètic. Representa un dels grans reptes del nostre temps, ja que cada any es desaprofiten milions de tones d’aliments que podrien haver estat utilitzades per alimentar a persones. És per això que, èticament, és inacceptable que en un món amb tanta desigualtat, el menjar es malbarati mentre milions de persones pateixen fam i malnutrició. A més, la producció d’aliments comporta un esforç per part de moltes persones treballadores. A escala ambiental, aquesta pèrdua no només implica el desaprofitament de recursos com l’aigua i l’energia, sinó que també contribueix a l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, exacerbant el canvi climàtic.
