Ens rodegen els plàstics. Residus de plàstics abandonats, grans i petits, arriben fins a qualsevol punt del planeta i hi provoquen un impacte ambiental. Podem trobar microplàstics arreu: al fons marí, als núvols, als estómacs dels animals i en el nostre organisme. I també podem trobar enormes illes de residus agrupats de la mida de França flotant a l’oceà Pacífic.
Això no obstant, demonitzar l’ús del plàstic no és just ni coherent: és un material durador, versàtil i segur, i és difícil de substituir en sectors com salut, transports, electrònica o alimentació. Però sí que tenim recorregut per desterrar-lo d’altres usos.
Sostenibilitat i autosuficiència
Viure sense plàstics pot ser un repte massa utòpic, però fer-ho sense generar quilos i més quilos de residus cada dia, no ho és. Tan senzill com canviar els articles d’un sol ús per d’altres reutilitables o bé d’un altre material, que segurament serà més fàcil de reciclar. I evitar productes monodosis, embalatges innecessaris, aprofitar els materials… i reduir, reutilitzar i reciclar, això ja ho sabem. La ciutadania té la capacitat d’escollir el que compra, però la indústria té la de triar els materials i el disseny del producte, i l’administració té la de regular-ho tot plegat. Ara cal que en totes aquestes decisions, els criteris que prevalguin siguin ambientals.
A més, per una indústria sostenible, la circularitat i la proximitat son fonamentals. Els nostres aparells elèctrics i electrònics, a més de plàstic, contenen metalls, minerals, i tot de recursos naturals que s’estan esgotant —perquè se n’ha fet una extracció desorbitada durant dècades— i que no abunden al continent europeu. Reciclar aquests materials, que ja s’han extret de la natura i ja s’han transformat, no només redueix l’impacte ambiental, si no que a més permet que Europa no hagi de dependre d’altres països com a font dels recursos. I, tal com està la situació global…
