“Una societat es defineix, no només pel que crea, sinó pel que es nega a destruir” (John Sawhill)
La resiliència serà imprescindible per afrontar la nova situació climàtica, però també cal passar a l’acció. Ho hem fet altres vegades: el límit de la capa d’ozó es va creuar a la dècada dels 90, però l’acció social i la prohibició de molts productes i elements que la danyaven, han anat revertint la situació fins a tenir-la actualment sota control. Una bona notícia, certament, però queda camí i l’hem de fer conjuntament.
Conjuntament vol dir que la responsabilitat és compartida; això no obstant, no seria just dir que s’ha de repartir a parts iguals. La indústria i els governs han d’encapçalar el canvi, uns descarbonitzant els seus processos i els altres legislant i controlant el compliment de la normativa. I la ciutadania ha de tenir pensament crític i conèixer el seu poder per fer-los pressió, però també actuar a reduir la pròpia petjada de carboni.
Un canvi d’hàbits
Qualsevol propòsit requereix dos elements: un punt de força de voluntat per fer les coses de manera diferent i un objectiu a assolir. Aprofitem la injecció de motivació que sol portar l’inici d’any i comencem a passar a l’acció!
Incorporar la perspectiva mediambiental en el nostre dia a dia farà que les accions sostenibles creixin de forma exponencial. Perquè quan pugem al tren del consum conscient, ja no hi ha marxa enrere —per sort!—.