Aquest 2024 s’ha calculat que el dia que en què haurem esgotat els recursos que ens pot oferir el planeta en un any a escala global és l’1 d’agost. Aquesta data variable es coneix com el Dia del deute ecològic o de la Sobrecapacitat de la Terra (en anglès, Earth Overshooting Day) i representa que ja hem consumit el “saldo ecològic” disponible per l’any i entrem en números vermells. Es tracta d’una qüestió de sostenibilitat, que es refereix a satisfer les necessitats del present sense comprometre l’habilitat de futures generacions de satisfer les seves. Queda clar que esgotar en pocs mesos els recursos naturals que el planeta pot produir en un any, és de tot menys sostenible.
La data es calcula fent la mitjana de tots els països del món, però el ritme de consum de recursos varia segons cada territori i la realitat és que la diferència és considerable. Per exemple, mentre que a l’Equador o a Indonèsia aquesta línia vermella se sobrepassa a finals de novembre, a Qatar s’ha posat l’11 de febrer. O sigui, si tota la població de la Terra consumís recursos al mateix ritme que el país d’Orient Mitjà, esgotaríem els recursos naturals en poc més de quaranta dies. A l’Estat espanyol, es va entrar en deute ecològic el 20 de maig.
El 1970, la primera vegada que es va parlar d’haver sobrepassat la capacitat de generar recursos de la Terra, la data calculada va ser el 29 de desembre. Fregant la sostenibilitat. Aquesta és l’evolució de com ha anat avançant-se aquesta data fins a l’actualitat: des de fa dècades, necessitaríem gairebé dos planetes Terra per seguir produint i consumint al ritme que ho estem fent.
Actualment, s’estan superant, un a un, els límits planetaris establerts. L’escalfament global, la pèrdua de biodiversitat i l’acidificació dels oceans, són problemes que ja estan tenint un impacte significatiu al medi ambient i a la societat. Continuen sent una preocupació important la contaminació de l’aire, la degradació del sòl i l’esgotament de recursos naturals com l’aigua dolça i els minerals, que requereixen accions urgents i significatives per evitar que s’agreugin.
Per retardar aquest compte enrere, entra en joc l’economia circular, model de producció i consum de busca allargar la vida dels recursos que ja s’han extret. A través de la prevenció de residus (a través de l’ecodisseny, de la proximitat, d’evitar embalatges innecessaris, del consum responsable); de la reutilització (la donació, la reparació, buscar nous usos) i de la recuperació material o reciclatge, podem reduir l’impacte ambiental i el malbaratament de matèries primeres.
Gestió dels recursos i sequera
En aquest context de prevenció del malbaratament de recursos no podem oblidar l’aigua, un bé que sovint s’ha donat per segur i que ara escasseja. L’excessiu consum d’aquest recurs i la manca de pluges han posat Catalunya en estat d’alerta, però en altres zones del planeta l’emergència ja és quasi irreparable. A escala ciutadana, el que ens pertoca és fer un ús responsable d’aquest i de la resta de recursos naturals.
