S’estima que cada any es produeixen més de 400 milions de tones de plàstic, de les quals la meitat es destinen a fabricar articles d’un sol ús. Són xifres elevades i que impliquen un impacte ambiental considerable. Però l’ús de plàstic no és el més greu, sinó que no sempre es gestionen correctament els residus d’aquest material: se’n recicla menys d’un 10% i al voltant d’11 milions de tones acaben abandonats en entorns naturals, principalment en mars i oceans.
Per prendre consciència d’aquest problema, el Programa Ambiental de l’Organització de les Nacions Unides ha proposat el tema Beat Plastic Pollution (combatre la contaminació plàstica) per al dia mundial del Medi Ambient 2025.
Si ens unim, podem combatre la contaminació per plàstics.
El periodista estatuitenc A. J. Jacobs va fer i documentar l’experiment de viure sense emprar ni tocar plàstic durant un dia sencer. Vint-i-quatre llargues hores en les que es va tromar amb complicacions des del moment en què havia de posar els peus a terra —i s’hi trobava una estora amb nilon—. Ho relata en aquesta entrevista.
Llegeix més sobre l’experiment d’A. J. Jacobs
Tots els plàstics no són iguals: n’hi ha de molts tipus, compostos de materials en diferent proporció. Als envasos lleugers i a altres articles fets de plàstics s’hi pot observar la icona del reciclatge amb un número a l’interior: Es tracta del codi d’identificació (RIC).
Per reutilitzar peces de plàstic de manera efectiva, cal separar-les segons el tipus de resina indicat al RIC, especialment quan estan mesclades amb altres materials o components metàl·lics.
«¿Qué plásticos se reciclan y cuáles no? una guía rápida para identificarlos»
«Característiques de la recollida selectiva d’envasos lleugers»
El plàstic i les erres de la sostenibilitat
Viure sense plàstics pot ser un repte gairebé impossible d’aconseguir, però evitar generar cada dia grans quantitats de residus no ho és. El millor residu és el que no es genera però, si no s’ha pogut evitar, s’ha de procurar allargar-li la vida d’altres maneres. Reduir, reutilitzar i reciclar, sí. Però potser ens oblidem d’altres erres de la sostenibilitat, com Repensar o Redissenyar, i la poderosa doble erra que conté la paraula coResponsabilitat. Perquè la ciutadania té la capacitat d’escollir el producte a la botiga, però la indústria té la responsabilitat de triar els materials i les formes de disseny, fabricació i distribució, i l’administració té la missió de regular tot plegat. Ara cal que en totes aquestes decisions prevalguin criteris ambientals.
Llegeix més sobre el reciclatge del plàstic
«Ei, sóc jo, l’oceà. Jo porto vida, si us plau, no em facis portar residus plàstics».
Des del Programa ONU Medi Ambient promouen la campanya per reduir la contaminació per plàstics, especialment als oceans.
«Tenim el coneixement per restaurar els ecosistemes i el poder d’aturar el flux de la contaminació plàstica. L’oceà és resilient, si li donem l’oportunitat. Podem combatre la contaminació per plàstics. Ara és el moment de fer-ho realitat».
«Hem arribat a un moment de la història en què hem d’orientar els nostres actes a tot el món atenent amb més cura les conseqüències que puguin tenir per al medi. Per ignorància o indiferència podem causar danys immensos i irreparables al mig terraqüi del qual depenen la nostra vida i el nostre benestar. Per contra, amb un coneixement més profund i una acció més prudent, podem aconseguir per a nosaltres i per a la nostra posteritat unes condicions de vida millors en un mitjà més d’acord amb les necessitats i aspiracions de l’home».
Han passat més de cincuanta anys des que van ser escrites, però aquestes paraules continuen sent actuals i urgents. Estan recollides a la Declaració d’Estocolm, després que l’any 1972, l’ONU celebrés la Conferència sobre el Medi Humà a la capital sueca: Va ser la primera trobada mundial que va posar la importància de les qüestions ambientals sobre la taula i l’any següent es va establir el 5 de juny com el Dia Mundial del Medi Ambient, en commemoració del dia que va iniciar la conferència.
Declaració d'Estocolm (1972)
