Cada dia generem residus. Molts. I és pràcticament inevitable generar-ne.

És clar que dipositem cada residu al contenidor que toca perquè es pugui reciclar, però… Fins i tot fent bé la recollida selectiva, hi haurà molts materials que no es podran recuperar i s’acabaran malbaratant.

És per això que el fet que augmentin les xifres de recollida selectiva o de reciclatge no és una bona notícia en si mateixa. La raó és que un increment de tones, encara que siguin correctament separades per materials, el que representa és un augment de la generació de residus i això és precisament el que cal evitar. Que augmenti el percentatge de les fraccions de reciclatge és interessant, és clar, però la prioritat ha de ser tendir cap al residu zero: desterrar els productes d’un sol ús i fer-ne servir de reutilitzables; aprofitar al màxim els materials i fer-los circular. Redueix > reutilitza > separa per a reciclar!

La jerarquia de gestió dels residus és una seqüència de passos que cal fer per tractar els residus. Es mostra com una piràmide al revés, en què cada pas és més important que el següent per reduir l’impacte ambiental. En aquest sentit, el reciclatge no és un pas prioritari sinó un tractament industrial que transforma els materials per aprofitar-ne les propietats.

Elements com l’alumini o el vidre es poden reciclar milers de vegades sense que en canviïn les propietats, mentre que altres materials poden perdre’n durant els processos de transformació fins que s’han de rebutjar. Sigui com sigui, es tracta d’allargar al màxim la vida útil dels recursos ja extrets de la natura i procurar que no s’esgotin. Els residus són recursos!

De la mateixa manera, tots els residus que no s’ha pogut evitar ni recuperar materialment, poden tenir una última vida amb la valorització energètica, a través de la qual es converteixen en electricitat i subproductes que encara poden ser útils. Tot plegat, per evitar que els recursos es malbaratin enterrant-los en un abocador.

Veure vídeo explicatiu de la valorització energètica.

Cal desterrar la idea que no és important reutilitzar si es recicla bé o que la implementació de la valorització energètica fa que es recicli menys. Els tractaments de recuperació, reciclatge, valorització i eliminació són passos complementaris i necessaris en aquest ordre per reduir a cada etapa els residus a gestionar, no pas alternatives.

Els tractaments de reciclatge són processos industrials de valorització material, consistents a transformar un residu de nou en recurs per a reutilitzar-lo, no necessàriament en la seva forma original ni per al mateix ús. És reciclatge fabricar una ampolla de vidre feta d’altres ampolles de vidre i també ho és una samarreta de fibra feta de bosses de plàstic reciclades.

La recollida selectiva

Encara que sovint es faci servir com a sinònim, la recollida selectiva no és el mateix que reciclatge. Es tracta d’un pas previ, que consisteix a agrupar els residus per materials o perquè tindran un tractament semblant. O sigui, és la separació de residus que es fa a les cases, empreses, espais públics, etc., en fraccions (envasos lleugers, orgànica, paper, vidre, tèxtil, etc.) per després deixar-los al contenidor que toca.

Llegeix més sobre la recollida selectiva dels diferents residus

Les diferents fraccions van a les plantes de reciclatge corresponents, on es fa un triatge per treure residus que no es poden reciclar, sigui perquè no corresponen a aquella fracció o perquè estan massa degradats. Un cop triats i preparats, comença el procés de reciclar els materials per fer nous productes que tinguin una funció. Així, els residus es transformen en recursos i entren a l’economia circular.

Si separem bé els residus que es poden reciclar, ens queda una bossa de la fracció resta ben petita.

Els contenidors de vidre, envasos lleugers, fracció orgànica i paper i cartró són presents als nostres carrers, es coneixen, tenen indicacions de què hi va, i no hi ha excuses per no fer-los servir correctament.

Però és cert que amb l’objectiu de ser més eficients en la gestió de residus i reduir la petjada ecològica, en aquests anys noves fraccions de residus són de recollida obligatòria, com els residus especials domèstics, l’oli de cuina usat i la roba i calçat.

Residus tèxtils

Els contenidors que fins ara s’han considerat de donació de peces de roba que no es vol fer servir, en realitat són els contenidors de la fracció tèxtil i s’hi ha de posar tots els articles d’aquest material, ja que encara que no puguin servir per vestir, se’n poden recuperar les fibres i fabricar altres tipus de productes.

Residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE)

Molts aparells electrònics com els mòbils, ordinadors o electrodomèstics contenen materials valuosos com metalls preciosos, plàstics i vidre, que poden ser recuperats mitjançant processos de reciclatge. Això no només disminueix la necessitat d’extraure noves matèries primeres, sinó que també ajuda a gestionar de manera responsable els residus tecnològics, que sovint són tòxics.

En fomentar la conscienciació i la participació en pràctiques de reciclatge, podem contribuir a un món més sostenible, reduint la petjada ambiental i fomentant una economia circular en què els recursos es comparteixen i reutilitzen de manera eficient.

Llegeix més sobre els tractaments de reciclatge dels diferents residus

L’any 2005, la UNESCO va establir el 17 de maig com la data per visibilitzar els tractaments de reciclatge com a forma de gestionar els residus. Però la història de reciclatge té un origen força més llunyà. WWF repassa breument la història del reciclatge: la preocupació per la gestió dels residus es remunta al 500 AC.

Vint anys enrere les coses eren diferents. Avançar en educació, en aquest cas ambiental, és una cursa de fons. Les taxes de reciclatge són millors que fa dues dècades, però en la majoria dels territoris falta molt per assolir els exigents percentatges que demana la Unió Europea. Per exemple, de cara al 2030, s’haurien de registrar les següents quotes de reciclatge: un 80% del paper i el cartró, un 70% dels envasos, un 80% dels metalls ferrosos, un 75% del vidre, un 60% de l’alumini, un 55% del plàstic i un 30% de la fusta. Catalunya va registrar el 2023 una recollida selectiva del 46,7%.