En un món en què podem ser el que vulguem, siguem amables amb el que ens envolta. Triem respectar la natura; consumir de forma conscient, sense malbaratar recursos. Practiquem la sostenibilitat reduint, reutilitzant i reparant els productes perquè puguin durar més. I, naturalment, separem bé els residus perquè es puguin reciclar!
En un món en què podem ser el que vulguem, procurem deixar llegats emocionals i no petjades ecològiques. Quan no l’entorpim, el medi ambient quasi sempre s’autoregula sol.
Segons les Nacions Unides, la degradació de la terra perjudica de forma directa a més de tres mil dos-cents milions de persones: un 40% de la població mundial. L’afectació a la fauna i la flora és més difícil de quantificar, però hem de ser conscients que la pèrdua de biodiversitat és un fet, que va en augment i que és irreversible. I es deu entre altres coses, als milers de tones de residus abandonats que s’acumulen en indrets naturals de tot el planeta, formant abocadors desmesurats i illes de residus grans com països. La degradació dels residus pot modificar l’ecosistema i molts animals s’intoxiquen o es queden atrapats entre les deixalles.
“Les nostres terres. El nostre futur. Som la #GeneracióRestauració” és el lema que el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UNEP) ha escollit com a reivindicació d’aquest 5 de juny. La campanya de sensibilització d’enguany posa el focus en la necessitat de restauració de la terra i la resiliència a la sequera i la desertificació: problemes ambientals complexos que no són nous ni fàcils de solucionar, però que amb l’esforç col·lectiu i individual s’han d’intentar revertir.
El manifest del Dia Mundial del Medi Ambient pregona que “no podem retrocedir en el temps, però sí que podem fer créixer els boscos, revitalitzar les fonts d’aigua i restaurar els sòls. Som la generació que pot fer les paus amb les terres”. La qüestió és que calen grans, gestos heroics i organitzats, però sobretot, cal que les accions del nostre dia a dia siguin més sostenibles.
Pàgina del Dia Mundial del Medi Ambient (ONU)
Quan parlem de restaurar o netejar o recollir de terra ens referim a desfer una actuació negativa front el nostre entorn. A tall d’exemple: per què embrutem un bosc o un carrer del nostre poble o ciutat? Falta de cultura, comoditat, irresponsabilitat…. En economia, hi ha un concepte que són les externalitats. Una definició seria els efectes negatius o positius de la producció o del consum d’un bé que tenen una incidència sobre el seu entorn, sense que la societat o l’empresa productora en porti tot el cost ni el repercuteixi en els preus de mercat.
Molt sovint hem pensat que algunes activitats humanes no tenien externalitats però no és així. El consum te externalitats i la mala gestió dels residus encara més.
Per exemple: abandonar una llauna implica que en algun punt del planeta hi ha una mina i que alguna empresa —amb un fort consum energètic— ha fabricat un envàs. El fet de no recollir selectivament aquest envàs implicarà més activitat extractiva i més impactes. A més de la presencia d’un material que no li es propi en mig de la muntanya o abandonat en el terra d’un carrer qualsevol.
En els vorals de les carreteres i camins podem trobar (desgraciadament) molts exemples d’abandonament de residus. Què ens falta com a societat per minimitzar aquest comportaments?
Totes les societats generem residus i en continuarem generant. Però la bona notícia és que amb cultura i consciència ambientals, en produirem menys i els gestionarem millor. Queda un camí llarg per recórrer, però ens trobem en un moment en què l’ecologia ha agafat presència i s’està incorporant a les lleis. S’imposen normatives per prevenir residus, per reutilitzar els materials; perquè sigui més fàcil reparar els articles i combatre les pernicioses pràctiques d’obsolescència programada; per lluitar contra el malbaratament alimentari, que és un problema greu en molts aspectes: ètic, i econòmic i ambiental.
Podem evitar residus en moltes de les accions que fem cada dia, com canviar els gots d’un sol ús del cafè per una tassa o comprar els aliments a pes, en lloc de productes envasats. Però què es fa amb els residus que no s’han evitat? Els diversos procediments de tractament dels residus s’estructuren en una jerarquia que representa l’ordre preferent per gestionar-los: evitar generar-ne, allargar la vida dels productes, reciclar-ne els materials, convertir-los en energia tèrmica i elèctrica (valorització energètica) i emmagatzemar-los per sempre. Són procediments complementaris i no s’hauria de saltar cap etapa.
Al Camp de Tarragona, les taxes de recollida selectiva són força millorables. La conseqüència és que es porten a valoritzar energèticament moltíssims residus que es podrien haver: evitat, reutilitzat, reciclat i que haurien entrat a l’economia circular. Perquè quan plàstics, paper i cartró, vidre, fracció orgànica, roba, etc. acaben en un contenidor gris, s’estan malbaratant recursos aprofitables i fa que s’hagin d’extreure i consumir noves matèries primeres verges.
En definitiva, cal ser conscients que tant la normativa com el sentit comú clamen que cal separar els residus i dipositar-los al contenidor corresponent. Tenim les mateixes eines de sensibilització que altres països europeus, els mateixos sistemes (tecnologia) per gestionar correctament els nostres residus. Ens falta actitud, voluntat i…respecte pel nostre planeta.
El Programa per al Medi Ambient de les Nacions Unides (UNEP) ha editat aquesta guia on detalla els problemes ambientals que s’aborden enguany i proposa un seguit d’accions i solucions. L’objectiu és permetre que qualsevol persona participa en actividad dirigides a restaurar les terres, aturar la desertificació i a enfortir la resiliència a la sequera.
El Dia Mundial del Medi Ambient se celebra el dia 5 de juny des del 1973, en commemoració del dia que s’havia iniciat la Conferència d’Estocolm, un any abans. Es tracta de la primera trobada mundial que va posar la importància de les qüestions ambientals sobre la taula.
Guia #GeneracióRestauració
