Les nostres decisions de consum tenen una petjada ambiental —com pràcticament qualsevol acció que realitzem—. Quan escollim un producte o servei, de manera conscient o no, estem legitimant tot el seu cicle de vida: com s’han extret els materials per fabricar-los, com s’ha dissenyat i elaborat, com s’ha traslladat, venut, etc.
Però sí que en tenim la responsabilitat directa un cop adquirit: un article pot ser a les nostres mans un instant i ser rebutjat, o pot ser utilitzat una vegada i una altra, ser reutilitzat i ser separat per a la recollida selectiva, per tal que sigui reciclat i torni a entrar a l’economia circular.
El consum responsable porta implícits una sèrie de valors i efectes que afavoreixen el planeta, l’economia domèstica i el conjunt de la societat. La primera pregunta que cal plantejar-se és si cal adquirir un producte i de quina forma. Consumir més del que necessitem suposa un malbaratament de recursos, de diners i, molt sovint, d’espai físic.
Com a persones consumidores tenim la possibilitat de reduir la generació de residus. Per exemple, d’embalatges com plàstics i altres materials, comprant a granel amb envasos reutilitzats, evitant els articles d’un sol ús, portant la bossa per anar al supermercat i prioritzant el comerç de proximitat.
Cal reconèixer la importància del dret a la informació a través de l’etiquetatge i de la transparència de les empreses que formen part del procés. En la presa de decisions poden tenir pes informacions com l’origen, la composició, la manera de reciclar-ne els materials, les condicions de les persones que hi han treballat, de manera que aquesta informació ha de ser visible i accessible.
Por suposat, de vegades, la voluntat no és suficient i són altres condicions les que acaben pesant més en l’adquisició final. Trobar l’equilibri entre el consum conscient, responsable, però que també pugui ser sostenible. Per exemple, tant de bo poder optar sempre pel transport públic en lloc del vehicle particular per als nostres desplaçaments, però de vegades aquesta opció no existeix o resulta una odissea. O econòmicament, no sempre es pot optar per productes de més qualitat o amb un impacte social positiu.
Siguin quines siguin les decisions de consum, és preferible que siguin decisions informades!
La natura pot autoabastir-se al seu ritme, però durant moltes dècades hem fet un ús abusiu —i un malbaratament— de molts dels seus recursos. Aquesta taula periòdica mostra la disponibilitat dels elements, molts dels quals portem a la butxaca en forma de dispositiu mòbil. La gran majoria dels materials que formen el telèfon es poden recuperar materialment per a fabricar nous aparells i evitar haver d’extreure metalls o altres elements verges de la natura.
Per a això, cal que la ciutadania faciliti la recollida selectiva d’aquest tipus de residus elèctrics i electrònics però també que empreses facbricants i administracions apostin per l’economia circular i la gestió de residus de proximitat.
Compara la disponibilitat d'elements amb el 2021.
El dia del Consum responsable neix com a una perspectiva menys consumista del Dia Mundial del Consum, també celebrat el 15 de març. Escollir un producte o un altre, i poder fer-ho en base a informació certa, és només un dels drets dels que s’han de garantir a les persones consumidores, però n’hi ha més!
En pràcticament totes les èpoques de la història de la humanitat, les persones hem hagut d’adquirir béns i serveis a altres, ja que és impossible poder autoabastir-se d’absolutament tot. És a partir del segle XX quan aquesta necessitat es converteix en una tendència que augmenta exponencialment amb el que coneixem com el consumisme.
Es tracta d’una forma de produir i de consumir de forma ràpida i excessiva, amb productes de curta durada i, sovint, de mala qualitat. A través d’aquest model, les empreses fabricants busquen lucrar-se produint de la manera més barata possible, moltes vegades en països on no es respecten del tot els drets humans. Des de la perspectiva de les persones consumidores, es tracta d’adquirir de forma constant i compulsiva més articles dels necessaris, deixant-se portar pel que la publicitat vol vendre, sense reflexionar sobre la necessitat ni els valors ètics, socials i mediambientals de la seva producció. Així, doncs, el consumisme s’oposa totalment al que entenem per consum responsable.
El 15 de març de l’any 1962, el president dels EUA John F. Kennedy va pronunciar un discurs reivindicant els drets de les persones consumidores, tot destacant quatre aspectes clau: la seguretat, la lliure elecció, accés fàcil a una informació clara i concisa i el dret a ser tingudes en compte. L’any 1983, l’ONU va establir aquest dia com a efemèride per reivindicar, reconèixer i legitimar els drets de les persones consumidores d’arreu del món. El paradigma actual, a més, posa èmfasi a les responsabilitats i deures que també tenim les persones consumidores i que es tracta d’una causa col·lectiva, ja que es busca el benefici del planeta.
Llegeix més sobre els Drets del consumidor i la consumidora
