El malbaratament alimentari és el conjunt de productes de menjar, destinats al consum humà, que s’acaben perdent durant la cadena alimentària. Es pot produir en la fase de recollida, de producció, distribució o en llars i establiments comercials. Pot ser aliments que es descartin perquè no s’han consumit, perquè s’han fet malbé o, simplement, per motius estètics.
Sovint es diu que s’ha d’acabar el que hi ha al plat perquè hi ha gent que passa fam. Per això, llençar menjar en bon estat per al consum sembla una falta de respecte envers les persones que tenen dificultats per accedir a una bona alimentació. Però també cap a les que han treballat els conreus o les granges, les que han elaborat els menjars i les que s’han gastat uns diners per adquirir els aliments. Es tracta d’una cadena de recursos i d’esforços que es malgasten quan no s’aprofiten bé.
Però, a més de l’esfera ètica, llençar aliments també té un impacte negatiu en el medi ambient. Sí, llençar aliments genera gasos d’efecte hivernacle (NO2, NH3, CH4, i un llarg etcèrera), i en gran quantitat. Es calcula que suposen entre el 8 i el 10% de les emissions a escala global.
> Què és el malbaratament alimentari? (Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació)
> Consulta aquest fulletó sobre el malbaratament alimentari (Setmana Europea de la Prevenció de Residus)
Una de les dades significatives de l’impacte en el medi ambient que provoca el malbaratament alimentari són els 3.300 milions de tones de CO2eq alliberat anualment. O sigui, que si fos un país, seria el tercer gran emissor de gasos d’efecte hivernacle del món, per darrere de la Xina i dels Estats Units.
A més de les emissions, té altres impactes causats pel desaprofitament de recursos. Per exemple, l’ús de gran quantitat d’aigua, 250 km3 utilitzades anualment (el volum del riu Volga a Rússia), o grans extensions de zones de conreu, 1.400 milions d’hectàrees, que suposa un 28% de la superfície agrícola del món.
Cada any, els estats de la UE produeixen més de 58 milions de tones de residus alimentaris, que corresponen a 131 kg per habitant. Aquestes dades són encara més espectaculars si tenim en compte que més de 37 milions de persones no es poden permetre un àpat de qualitat cada dos dies.
Segons dades de la Unió Europea, cada any es malbaraten una mitjana de 131 kg per habitant, dels quals una quantitat gran es produeix en l’àmbit domèstic. A Catalunya, s’estima que el 75% de les llars desaprofiten aliments, xifra que suposa més de 260 milions de tones cada any, i uns 35 kg de mitjana per persona.
Qualsevol malbaratament suposa una pèrdua innecessaria de diners i de recursos. Si parlem d’aliments, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) quantifica que llençar-ne 1.300 milions de tones cada any té un cost de 936.000 milions d’USD per a l’economia mundial.
> Treballem per l’aprofitament dels aliments (Dept. d’Acció climàtica, 2021)
> FAO | Portal de suport: Pèrdua i malbaratanent d’aliments
> FAO | Pèrdua i malbaratament d’aliments al món (dossier)
És un error pensar que si separem molts residus i augmenten les xifres de reciclatge, és que estem fent bé les coses. Per integrar-nos plenament en l’economia circular, L’objectiu és el residu zero! No s’ha de confondre el malbaratament de productes bons amb els residus orgànics, com closques, pinyols, ossos o espines o les pells dels vegetals. Separar la fracció orgànica permet reciclar els residus en forma de compost i convertir-los en nous recursos!
Els productes orgànics es degraden amb el temps, sobretot els productes més frescos. Evitar que els aliments es facin malbé requereix una mica de mica de càlcul i observació. Planificar les compres, controlar les dates de caducitat dels aliments i conservar-los adequadament, cuinar racions proporcionades i aprofitar sobres d’altres àpats. Planifica, calcula, conserva… i separa per compostar!
Sempre és millor ajustar les porcions d’aliments per evitar que en sobrin. Però el que no s’ha de fer és llençar-ne! Les sobres d’aliments poden servir per com a base de nous plans. També si et sobren aliments d’un restaurant, demana que te’ls preparin per emportar!
> 10 Consells per no malbaratar aliments
> Menja, actua, impacta | 123 consells per combatre el malbaratament alimentari
