• SETMANA CO₂NSCIENT

    del 23 al 31 de gener

Càrrega que plau no pesa

Bé, potser seria més adequat parlar de comprensió i no de plaer. No cal ser entusiasta del reciclatge per entendre que cal fer-ho, que és el correcte i que és necessari —igual que altres accions quotidianes, com netejar o pagar impostos—. La consciència, això sí, alleugereix la càrrega i el que podria ser un sacrifici no ho sembla tant.
 
Evitar la generació de residus, separar-los per fraccions, reduir la petjada de carboni de les nostres accions… ens compliquen la vida? O és que ens han fet creure —i ens ho hem cregut— que el model de consum basat en el malbaratament de recursos ens la fa més còmoda?

Culturalment

L’educació és la base de la consciència, que al seu torn, és la base dels hàbits. Tenir consciència ambiental significa que un dels criteris principals a l’hora de prendre decisions sigui el respecte pel medi ambient. Celebrem el dia de l’educació ambiental perquè encara cal conscienciar les persones sobre la importància de cuidar el medi ambient i fomentar accions sostenibles.

Llegeix més sobre el Dia de l’educació ambiental

 
La tecnologia i la cultura

Tenir cultura ambiental és assumir la corresponsabilitat que la ciutadania tenim respecte al nostre entorn. És no fer malament coses comptant que algú ho arreglarà després. És no llençar objectes a l’inodor comptant amb que hi haurà xarxes que evitaran que acabin al mar o abocar tots els residus al mateix contenidor perquè ja ho separaran les plantes de tractament. Disposar de la millor tecnologia al servei del medi ambient és progrés; realitzar accions per cuidar el planeta, també.

Descarbonitzar és urgent!

El diòxid de carboni (CO2) és present en la natura en la proporció del 0,03% en volum, quantitat que pot ser neutralitzada amb processos naturals com la fotosíntesi. Però des del 1750, amb la primera Revolució industrial, ha augmentat la seva concentració a l’atmosfera en un 31%, ja que és un dels gasos d’efecte hivernacle que s’alliberen amb la crema de combustibles fòssils.
 
Traspassant límits

L’any 2024 ha estat el primer any que la temperatura mitjana de la Terra ha superat els 1,5º respecte als nivells preindustrials. Ara fa una dècada, a l’Acord de París, l’ONU havia posat l’alerta la necessitat de limitar aquest augment de la temperatura abans que tingués efectes irreversibles en el medi ambient i la salut del planeta i de tot els que hi habita. Efectes com la pèrdua de biodiversitat, l’acidificació dels oceans o els fenòmens meteorològics cada vegada més extrems són palpables i no es revertiran fàcilment.
 
Dins del calendari mediambiental, el 28 de gener és una data important per conscienciar sobre la petjada de carboni que tenen les nostres accions i la necessitat de buscar alternatives amb menys impacte.
 

Llegeix més sobre el Dia mundial de la reducció de CO2

 
«L’esperança és la raó del progrés»

Any internacional per la conservació de les glaceres

En un món que està experimentant els primers impactes del canvi climàtic, una de les transformacions més significants està passant a la criosfera,la part de la superfície de la Terra on l’aigua es troba en estat sòlid. Aquesta capa el gel continental, les glaceres, els casquets polars, la superfície coberta de neu precipitada i el permagel. El que va ser un símbol emblemàtic de l’acumulació de neu des de temps immemorials ara està desapareixent a una velocitat sense precedents, deixant un greu impacte en el medi ambient i les comunitats.

 

El desgel de les glaceres contribueix enormement en la pujada del nivell del mar i amenaça el delicat equilibri dels nostres ecosistemes. La ràpida pèrdua de massa glacial desbarata l’organització de les reserves d’aigua al planeta i deixa comunitats senceres amb escassetat d’aigua i amb l’amenaça d’inundacions a causa del desbordament dels llacs glacials.
 
Les Nacions Unides han declarat aquest 2025 Any Internacional de la Conservació de les Glaceres:
 

 

Aquest any internacional té com a objectiu sensibilitzar sobre la importància de conservar les glaceres, la neu i el gel del nostre planeta. A través de la iniciativa encapçalada per la UNESCO i l’Organització Meteorològica Mundial (WMO), cal que països i comunicats s’uneixin per trobar i implementar estratègies ambicioses per mitigar el canvi climàtic i el desglaç dels pols.

 

Resilència però també acció.

 

Segueix-nos a les xarxes